Practicar la solidaritat

Proposta solidària d'Aitana Mas

Lliurament de la vivenda
com a cancel·lació
de la hipoteca

Aitana Mas

Denuncia el teu cas

vallda

Anònim

6 idees bàsiques

Les condicions per a mantindre o accedir a la vivenda han de ser justes.

Les persones són el centre, no els mercats. Cal acabar amb els abusos de les entitats financeres. És el moment de “rescatar les persones”.

Les entitats financeres han rebut ajudes milionàries per a eixir de la crisi. Els ciutadans mereixen el mateix tracte.

El monocultiu de la rajola ens ha portat a una situació insostenible. Cal tallar d'arrel l'especulació amb els béns bàsics.

La solidaritat és un instrument per a avançar. Una societat solidària és una societat de progrés.

L'administració pública ha de donar suport als desafavorits, ha de repartir la riquesa, ha de ser solidària.

Què s'ha fet fins ara?

En aquesta legislatura s'ha fet front a la gravetat de la crisi financera mentre no es feia el mateix esforç amb la gravetat de la crisi social.

Les famílies que s'han quedat sense vivenda habitual per no poder fer front al crèdit hipotecari han donat lloc a una nova causa d'exclusió social que al País Valencià s'ha notat encara amb és virulència.

A pesar dels diners públics invertits en les entitats financeres, no s'han parat les execucions hipotecàries, aplicades a ciutadans i ciutadanes que, amb els seus impostos, havien contribuït als fons de rescat de la banca.

No hi ha lleis que els jutges puguen aplicar per tal de parar els desnonaments i PP i PSOE s'han oposat a canviar la regulació.

Així mateix, PP i PSOE han obstaculitzat les solucions que des de la societat civil se'ls ha proposat per a acabar amb aquesta situació.

EXPLIQUEM-HO EN XIFRES

Els 90.000 milions d'euros de diners públics que s'han invertit en les entitats financeres representen:

  • 26 vegades el pagament de les quotes hipotecàries de les famílies que han perdut la vivenda des de 2007 [3.500 milions d'euros]
  • 7,5 vegades el que s'ha gastat en el Plan E [12.000 milions d'euros]
  • 4,5 vegades el que s'ha estalviat en el Pla d'austeritat estatal [20.000 milions d'euros]
  • 3 anys de subsidis per desocupació [30.000 milions d'euros]

Cal acabar amb un model especulatiu i no productiu

El País Valencià és el territori de l'estat amb major nombre absolut i relatiu de desnonaments.

Vegem-ho en un mapa.

Mapa

Dades corresponents al segon trimestre de 2011 segons el Consejo General del Poder Judicial

En el 2n trimestre de 2011 el 23,85% de desnonaments -quasi 1 de cada 5- els varen patir valencians i valencianes. És més del doble del percentatge que representa la població valenciana respecte al total estatal [10,84%].

La bombolla immobiliaria ens ha deixat uns sous estancats i un patrimoni immobiliari que val menys que els deutes que es varen contraure en les entitats financeres.

La impossibilitat de moltes famílies de fer front al deute hipotecari està sent una de les noves causes d'exclusió social.

El frau en la taxació

L'execució immobiliària: un negoci tan lucratiu com immoral

  • Amb una hipoteca mitjana de 250.000€, el banc pot adjudicar-se l'immoble per 125.000€. El 50% del valor taxat.
  • A l'endemà, amb una devaluació del 20%, el banc pot posar la vivenda al mercat per un preu de 200.000€.
  • Tanmateix, el propietari continua devent al banc els 125.000€ que falten per al valor de la taxació que ha signat. S'hi afegeix, a més, els costos judicials: 50.000€ de mitjana.
  • Per tant, el benefici net per al banc de cada execució és de 125.000€
  • Des del 2007 fins al 2010 s'han produït 300.000 execucions hipotecàries.
  • És a dir, els bancs han guanyat 37.500 milions d'€.

Font: Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

Les taxacions fetes per als immobles durant l'època de la bombolla immobiliària estaven sobrevalorades i fora de la realitat.

A diferència d'altres països del nostre entorn, a Espanya, el préstec grava la persona i no la propietat.

L'executat està abocat no només a l'exclusió social, sinó també a l'exclusió financera, ja que la impunitat amb què les entitats financeres inclouen els clients deutors a fitxers de morosos, els impossibilita en la pràctica la recuperació de la seua pròpia vida civil i econòmica.

Mentre les entitats financeres reben ajudes milionàries per a fer front a la crisi, amb diners que ixen dels impostos que paguem entre tots, la gravetat de la crisi no se li aplica a la ciutadania.

La dació en pagament

Establiment de regles clares, que permeten dotar de seguretat jurídica l'activitat creditícia per a evitar abusos per part de les entitats financeres i el sobreendeutament familiar.

La vivenda personal o familiar habitual que estiga hipotecada podrà donar-se en pagament al titular de la hipoteca.

La dació unilateral en pagament transmetrà la plena propietat de la vivenda i extingirà la totalitat del deute.

Harmonització amb les legislacions del nostre entorn, com ara França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons.

Practicar la solidaritat. Rescatar les persones.

Algunes propostes més del nostre programa en matèria de vivenda

  • Garantir una borsa pública de vivenda d'acollida perquè qui se n'haja anat al carrer per no poder pagar la hipoteca tinga dret a una vivenda sense haver de pagar un lloguer.
  • Supressió de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats per a vivenda habitual. Abaratiment dels tràmits per al canvi d’hipoteca, mitjançant reforma de la Llei 2/1994.
  • Aplicació del tipus super-reduït de l’IVA al 4% en les adquisicions de vivendes de nova construcció i aplicació del mateix tipus per a les obres de rehabilitació i reconstrucció.
  • Promoció pública de la vivenda en lloguer. Implantació de sistemes de lloguer que afavorisquen també la rehabilitació.
  • Promoció pública i reserva de quotes de lloguer a preus inferiors al mercat per a joves que no ultrapassen un nivell màxim d'ingressos mitjançant una borsa pública destinada a aquesta finalitat.
  • Lloguer de pisos tutelats o assistits per a compartir, amb dissenys específics, per a fomentar la solidaritat i l'intercanvi intergeneracional.
  • Creació d’hipoteques públiques per tal de finançar l’accés a la vivenda a les persones amb rendes més baixes.
  • Crèdits blans, avals i subvencions a fons perdut a les persones joves per a la compra d'una vivenda.
  • Reforma de la Llei del Sòl: aprofitament i reactivació de l'actuació pública sobre el sòl i els fins públics en matèria de benestar social reforçant les ferramentes d'intervenció pública com a mecanisme de reequilibri del mercat immobiliari.
  • Oferta pública suficient de vivenda assequible, adequada i de qualitat i congelació del preu bàsic de la vivenda protegida perquè disminuïsca l'esforç salarial d'adquisició.
  • Política específica de vivendes adaptades per a col·lectius amb necessitats específiques (persones dependents, majors, joves, persones separades) partint de la discriminació positiva.